domingo, 5 de agosto de 2012

LES ANTIGUES SENIES DE VILANOVA D'ALCOLEA

PATRIMONIO ETNOLÓGICO AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA
ARQUITECTURA DEL AGUA
NORIAS

SENIES DE SANG
JUAN EMILIO PRADES BEL

Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012
 En el término de Vilanova d'Alcolea se estima que han llegado a coexistir más de 60 norias en uso, estavan repartidas por las siguientes partidas: “les Sorts, Martina, Font Roja, Riu Roig, Doronyó, Mas de Bellés, Ribasals, les Llacunes...”. Muchas de estas norias cogían el agua por porosidad del nivel freático de las aguas llevadas por los barrancos y retenidas en las ondonadas arcillosas formando humedales, bassals y zonas lagunares de aguas surgentes .
 De las norias ("les senies") regaban sus huertos muchas familias vilanovinas, dependia mucho la subsistencia alimenticia local del rendimiento de los cultivos  plantados en dichas pequeñas huertas que debian cubrir las necesidades más básicas de la alimentación familiar
 Las huertas se regavan  con las aguas extraidas por los mecanismos de estas norias llamadas de sangre, un símbolo de riqueza su posesión y un lujo agrario en otros tiempos.   

Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012


Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012


Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012


Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012


Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012


Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012

Imágen: ©juanemiliopradesbel,2012

BIBLIOGRAFÍA:
- JOAN FELIU FRANCH (2002): "Conservar el devenir: en torno al patrimonio cultural
valenciano·. Publicaciones de la Universitat Jaime I, Castellón. 152 pp.
- DOMINGO GÓMEZ OREA (1992): "Planificación rural". Editorial Agrícola Española, SA;
Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación. Madrid, 396 pp.
- JUAN FRANCISCO OJEDA RIVERA (2004): “El paisaje –como patrimonio– factor de desarrollo de las áreas de montaña”, en Boletín Asociación de Geógrafos Españoles, 38, pp. 273-278.
- JOSÉ LUIS RUIZ ORTEGA (2004): “Patrimonio y desarrollo local en Andalucía”, en Boletín Asociación de Geógrafos Españoles, 38, pp. 101-114.
- JOSÉ ANTONIO SEGRELLES SERRANO (2002): “Conceptualización y metodología de la
Geografía Humana”, en SEGRELLES, J. A. (dir.): Geografía Humana. Fundamentos,
métodos y conceptos. Editorial Club Universitario, Alicante, 273 pp. (pp. 11-34).
- SELMA CASTELL, S.; LLORÍA ADANERO, R. Y SORIANO MARTÍ, J. (1999): “El sistema de poblament de la Vall de Catí. Una aproximació geohistòrica”, en Boletín del Centro
de Estudios del Maestrazgo, año XVI, nº 61, pp. 13-32.
- JAVIER SORIANO MARTÍ (2002): "Aprovechamientos históricos y situación actual del
bosque en Castelló". Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana; Bancaixa,
Fundació Caixa Castelló. Valencia, 838 pp.
- MATEU, J.(1989): “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.Universitat de València, Universitat d’Alacant.
- BOLUFER I MARQUÉS, Joaquim (2003): "Els molins de vent fariners de les terres del Maestrat ". Joaquim Bolufer Marqués, Agustí Ribera Gomes. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 69 (2003), p. 57-69.
- BENEDITO NUEZ, Josep (2000): "Arquitectura rural tradicional en la Plana Alta y Baixa de Castellón". José Benedito Nuez. A.CO.PA.H.: Asociación para la Conservación del Patrimonio Histórico. Nº. 8 (Novie 2000); p. 59-64.
- BARREDA TRAVER, Joaquim (2004): "Molins fariners hidràulics a Vilanova d'Alcolea: història, indústria i tecnologia" . Joaquim Barreda Traver, Magí Espinach i Briansó. -- Castelló: Diputació, Servei de Publicacions, 2004. 191 p.: il. ; (Universitària. Geografia i història) ISBN 84-96372-05-7
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2003): "Els molins hidràulics fariners d'Albocàsser" . Benjamí Barberà i Miralles, Joaquim Roca i Albalat. Centro de Estudios del Maestrazgo. N. 69 (2003), p. 39-56.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (1999): "Los molinos harineros hidráulicos en la cuenca del "Riu de les Coves" (Castellón)". Benjamí Barberà i Miralles. Molinum: Boletín de la Asociación para la Conservación y Estudio de los Molinos (A.C.E.M.). Año 2, nº. 5 (1999); p. 8-11.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2000/01): "El fre". Benjamí Barberà i Miralles.
El Rodet: Revista del Patrimoni Hidràulic Valencià. Nº. 3 (2000/01); p. 19-21.
- ARAZO, Maria Angeles (1995) : "Arquitectura popular valenciana". Texto de Mª Angeles Arazo; fotos de Francesc Jarque. Valencia: Diputación Provincial, 1995 ISBN 84-7795-979-X
- ANABITARTE URRUTIA, Olga (1980):" Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales". Olga Anabitarte Urrutia, Mª Pía Timón Tiemblo.
Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nº. 17 (mar. 1980); p. 7-8.
- AMADES, Joan (1982 ) : "Art popular: la casa ". Joan Amades; presentación de Llorenç Prats. Palma de Mallorca; Barcelona: José J. de Olañeta, Editor, 1982. VIII, 128 p.: il. (Arxiu de tradicions Populars; 37) Reprod. facs. de la ed. de: Barcelona: 1938 .
- ALLEPUZ MARZÀ, Xavier (2007) : "El paisatge de la ramaderia a Vilafamés: inventari d'arquitectures". Xavier Allepuz Marzà... [et al.]. [Castelló]: Comissió organitzadora XII Jornades Culturales de la Plana d'Arc, D.L. 2007 ,116 p.: il. ; 24 cm. ISBN 978-84-690-8184-6
- CAMPS EXTREMERA, Antoni (2006): "La arquitectura rural en piedra seca de Menorca (Illes Balears) ". Antonio Camps Extremera. Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nºs. 109-112 , p. 13-23.
- CARO BAROJA, Julio (1954 ) : "Norias, azudas, aceñas ". Julio Caro Baroja. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Tomo X, 1954, p. 29-160.
- CARO BAROJA, Julio (1954 ) : "Sobre la historia de la noria de tiro ". Julio Caro Baroja. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Tomo X, 1954, p. 15-79.
- GARCÍA LISÓN, Miguel (1983): "Arquitectura popular: la vivienda rural temporera en las comarcas del Maestrat y les Terres de l'Ebre: "les pallisses" i "les casetes de volta" ". Miguel García Lisón y Arturo Zaragozá Catalán. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 1 (1983); p. 45-68.
- JULIÁN FERRANDO, Amparo (2003): "Els masos del terme de les Coves: la Mosquera ". Amparo Julián Ferrando. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 70 (jul.-dic. 2003), p. 14-32
- QUERALT TOMÁS, Mª Carme (1992): "Las barracas del Delta del Ebro. Un modelo de hábitat tradicional ". Mª Carme Queralt Tomás. Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nºs. 57-58 (1992); p. 10-15.
- SIMÓ CASTILLO, Juan B. (2000): "Congreso internacional de la piedra en seco. Peñíscola, 2000 ". Juan B. Simó Castillo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 64 (2000); p. 51-54.
-MESEGUER, V.(1985): "Los algibes rurales de Benicarló". Serie Notas Históricas de Benicarló. Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1985.
- MESEGUER, V.(1988): "
El Maestrazgo insólito". Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1988.
- MESEGUER, V.(1994): "
El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1994.
- MESEGUER, V. , J.BTA. SIMÓ.(1997): "El patrimonio etnológico de Canet lo Roig". Edit. Centro de Estudios del Maestrazgo, 1997.

- MESEGUER, V. (2000): "Paisajes, pueblos y gente del Maestrazgo". Editorial Antinea, Vinaròs, 2000.
- MESEGUER, V. , SIMÓ, JB.(2001):  "El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Centro de Estudios del Maestrat, 2001.
- MESEGUER, V.(2002): "Xert i la Barcella". Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.
- MESEGUER, V.(2004): "Oliveres, molins i oli de Canet". Centre d’Estudis del Maestrat, Benicarló, 2004.
- MESEGUER, V. (2006) : "Arquitectura popular de pedra seca al terme de Vinaròs". Serie Estudis d’Etnologia del Maestrat, nº 6. Edit. Centre d’Estudis del Maestrat, 2006.

No hay comentarios:

Publicar un comentario