TESTIMONIO DE UN MOLINERO ENCARGADO DE UN MOLINO DE ACEITE DE OLIVA.

(Artículo en español).

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL “Humanista” (Proyecto: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

 (Temáticas): DATOS PARA LA HISTORIA DE VILANOVA D'ALCOLEA (CASTELLÓN).

"UN MOLINO ANTIGUO, TESTIMONIOS DE UN MOLINERO".

COOPERATIVA AGRÍCOLA SANT BARTOMEU DE VILANOVA D’ALCOLEA, COOP. V..

Testimonios de un molinero: "No hace tanto era normal encontrar a Vilanova d'Alcolea 5 o 6 molinos en marcha aunque sólo se molía para los habitantes. Se empezaba a moler según años, en noviembre o en diciembre. Sin embargo los meses fuertes eran enero y febrero. Incluso, si algún año venía una aireada que tumbaba muchas aceitunas podía ser que al agosto y, con una aceituna mala ya se sacaba aceite.

- El proceso de moler se iniciaba colocando las aceitunas secas en los “reglons” (piedras de molino) donde se convertían en una pasta que se metía a los “cofins” (especie de capazo plano y redondo normalmente de esparto) parando uno encima de otro hasta subir arriba de la aguja. Así toda la “cofinà” pasaba a la prensa dónde se apretaba y, una vez prensada se separaba la pasta de dentro ya seca y se sacaba el aceite. Este aceite y agua iban a parar a un recipiente. Al cabo de un tiempo, el agua, se depositaba debajo del todo por su mayor densidad y encima, flotaba el aceite.

- Entonces, cuando se molía con aceitunas secas se debía meter mucha agua pero de manera muy controlada. Para este trabajo se disponía de un tonel adherido a un árbol que aguantaba el “regló” con un grifo para ir graduando la caída de agua puesto que, si se echaba demasiada, salía alpechín.

- Moler con aceituna seca resultaba un proceso muy sencillo dado que las aceitunas secas permitían obtener un aceite prácticamente filtrado. No hacía falta limpiarlo.

- La acidez del aceite era una cuestión casera: “Esto era entre nosotros, los molineros. A ver quien acertaba” recuerdan los más viejos.

- El precio que se debía pagar al molinero era un “quarteró” (4 litros) por cada prensa o pie de aceitunas que molía. Solían ser de 150-160 Kg. de los cuales se sacaban tres y medio o cuatro decalitros (30 o 40 litros). Así, el dueño de las aceitunas se llevaba a casa su aceite con una carretilla que podía llevar hasta 4 arrobas.

- Ya en los últimos años de funcionamiento del molino, se incorporó una batidora para adelantar en el trabajo de la obtención del aceite.

- También había diferentes recipientes para mesurar y transportar el aceite: arroba (12 litros), media arroba (6 litros), “quarteró” (3 litros), medio “quarteró” (1,5 litros), decalitro (10 litros), medio decalitro (5 litros).

- Parece ser que en época de mucha aceituna, el molino funcionaba día y noche. A parte también existía la tradición de no cobrar para moler, sino que se hacía a cambio de la “remolta” (“pinyolada o sansa”).

EL "MOLÍ" DE LA COOPERATIVA DE VILANOVA D'ALCOLEA.

- La primera cuestión o consejo que todo encargado de un molino es que no deben pasar 24 horas desde la recogida de la aceituna hasta la entrada al molino para obtener un aceite de calidad.

- Las aceitunas se tiran en una gran “tolva”, de allí son transportadas para ser cribadas y lavadas a una gran sala que se denomina el patio del molino. ya a la sala del molino, las aceitunas pasan a la batidora, que no ha de estar a más de 30°C, de aquí a la centrifugadora horizontal que tiene dos fases (en la parte del centro se queda el aceite y a la de los lados queda el agua y la “remolta” o “pinyolada”) y después, a los depósitos verticales en los cuales se filtra para eliminar posibles impurezas.

- Finalmente, el aceite va cayendo y es conducido a unos grandes depósitos que están a una sala posterior. Para obtener 1 litro de aceite hacen falta 5 kg de aceitunas, aproximadamente. El aceite que sale de este molino es virgen porque se ha realizado mediante un proceso mecánico o físico. Los molinos que utilizan procedimientos químicos se encargan de refinar los aceites residuales (“llampants o de pinyolada”) del proceso anterior".

COMPRA DEL ACEITE LOCAL DE VILANOVA: Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Vilanova d’Alcolea, Coop. V..

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO: PIEDRAS DE LOS MOLINOS DE VILANOVA D'ALCOLEA. 

(Article en valencià).

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL “Humanista” (Proyecte: "ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis). 

(Sinopsi): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temàtiques): DADES PER A LA HISTÒRIA DE VILANOVA D'ALCOLEA (CASTELLÓ).

"UN MOLÍ ANTIC, TESTIMONIS D'UN MOLINER".

COOPERATIVA AGRÍCOLA SANT BARTOMEU DE VILANOVA D’ALCOLEA, COOP. V.: 

- Testimonis d'un moliner: "No fa tant era normal trobar Vilanova d'Alcolea 5 o 6 molins en marxa encara que només es molia per als habitants. Es començava a moldre segons anys, al novembre o al desembre. No obstant els mesos forts eren gener i febrer. Fins i tot, si algun any venia una airejada que tombava moltes olives podia ser que a l'agost i, amb una oliva dolenta ja es treia oli.

 - El procés de moldre s'iniciava col·locant les olives seques als “reglons” (pedres de molí) on es convertien en una pasta que es ficava als “cofins” (espècie de cabàs pla i rodó normalment d'espart) parant un damunt de un altre fins a pujar a dalt de l'agulla. Així tota la cofinà passava a la premsa on s'estrenyia i, un cop premsada se separava la pasta de dins ja seca i es treia l'oli. Aquest oli i aigua anaven a parar a un recipient. Al cap d'un temps, l'aigua, es dipositava sota el tot per la seva densitat més gran ia sobre flotava l'oli.

- Aleshores, quan es molia amb olives seques s'havia de ficar molta aigua però de manera molt controlada. Per a aquest treball es disposava d'una bóta adherida a un arbre que aguantava el “regló” amb una aixeta per anar graduant la caiguda d'aigua ja que, si es tirava massa, sortia alpechín.

- Moldre amb oliva seca resultava un procés molt senzill atès que les olives seques permetien obtenir un oli pràcticament filtrat. No calia netejar-ho.

- L'acidesa de l'oli era una qüestió casolana: “Això era entre nosaltres, els moliners. A veure qui encertava” recorden els més vells.

- El preu que s'havia de pagar al moliner era un quarter (4 litres) per cada premsa o peu d'olives que molia. Solien ser de 150-160 Kg. dels quals se'n treien tres i mig o quatre decalits (30 o 40 litres). Així, el propietari de les olives s'emportava a casa el seu oli amb un carretó que podia portar fins a 4 arroves.

- Ja en els darrers anys de funcionament del molí, es va incorporar una batedora per avançar a la feina de l'obtenció de l'oli.

- També hi havia diferents recipients per mesurar i transportar l'oli: arrova (12 litres), mitja arrova (6 litres), quarteró (3 litres), mig quarter (1,5 litres), decalitre (10 litres), mig decalitre (5 litres).

- Sembla que en època de molta oliva, el molí funcionava dia i nit. A part també existia la tradició de no cobrar per moldre, sinó que es feia a canvi de la “remolta” (“pinyolada o sansa”).

EL MOLÍ DE LA COOPERATIVA DE VILANOVA D'ALCOLEA.

- La primera qüestió o consell que tot encarregat d´un molí és que no han de passar 24 hores des de la recollida de l´oliva fins a l´entrada al molí per obtenir un oli de qualitat.

- Les olives es tiren en una gran tremuja, d'allà són transportades per ser garbellades i rentades a una gran sala que s'anomena el pati del molí. ja a la sala del molí, les olives passen a la batedora, que no ha d'estar a més de 30°C, d'aquí a la centrifugadora horitzontal que té dues fases (a la part del centre es queda l'oli i la dels costats queda l'aigua i la “remolta” o “pinyolada”) i després, als dipòsits verticals en els quals es filtra per eliminar possibles impureses.

- Finalment, l'oli va caient i és conduït a uns grans dipòsits que són a una sala posterior. Per obtenir 1 litre d'oli calen 5 kg d'olives, aproximadament. L'oli que surt d'aquest molí és verge perquè s'ha fet mitjançant un procés mecànic o físic. Els molins que utilitzen procediments químics s'encarreguen de refinar els olis residuals (“llampants o de pinyolada”) del procés anterior”.

COMPRA DE L'OLI LOCAL DE VILANOVA: Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Vilanova d'Alcolea, Coop. V..

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS:

ARXIU FOTO-IMATGE: "PEDRES MOLEDERES DELS MOLINS DE VILANOVA D'ALCOLEA".