GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....
Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.
- En el paisatge, les coses apareixen i desapareixen: el paisatge és un murmuri, una remor, una turbulència. Atés que és inconstant, el control d’este paisatge (tant íntim com públic) és una dedicació que implica un cost. El paisatge és en un espai d’interferència. El paisatge és definit i redefinit, destruït i recons-truït, inventat i esborrat. El temor de la seua caiguda, la imminència del seu accident, la seua alteració, alimenten l’esforç per la seua sustentació.
- El paisatge s’esgota, perquè té una duració, i el nostre temps és un temps de paisatge en caiguda.
- Un paisatge és un tram de temps, una arquitectura de conflicte, entre la realitat i allò que s’ha simulat, entre l’íntim i el seu control, a la vora de l’afonament. Observació del paisatge com un decorat sobre el qual se superposen capes, com una arquitectura inconstant, com un cos en procés. Temptativa de narració de la inconstància de la mirada, de la fragilitat del paisatge, de l’evanescència del decorat, de la discontinuïtat de l’arquitectura, enteses com un espai simbòlic i polític en el seu laberint temporal, en la seua inestabilitat i caiguda.
- Temptativa d’escriptura de la impossibilitat de la seua definició, temptativa d’escriptura de la lògica de la decepció. ò collage ï 62 días collage ò ò ò ò ï ï , Amb estos nous escenaris ,establisc una relació emocional que em condiciona i obsessiona reconstruir des de la ficció fotogràfica, transformant-los per a arreplegar la seua memòria i obtindre dades des del personal i el col·lectiu.6. Conversació mantinguda amb Albert Corbí, desembre 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario