jueves, 1 de noviembre de 2012

EL VI DE LLENTISCLE


GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temáticas): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA.

"EL VI DE LLENTISCLE".

Escribe:  JUAN EMILIO PRADES BEL.


El vino de lentisco se elabora desde los más remotos tiempos; el propio Dioscórides médico y cirujano de las legiones romanas da la receta en el siglo I. d.C., que describe de la siguiente manera de proceder, en unos 10 kg y medio de mosto de vino se echan unos 5 kg y tres cuartos de ramas granadas de lentisco, bien majadas en un almirez. Todo ello mezclado se pone a hervir en un recipiente hasta que el mosto se reduzca una tercera parte o a la mitad, después de lo cual se cuela y se guarda. Se utilizaba para reconfortar el estómago y cortar las diarreas.

Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel.



jueves, 11 de octubre de 2012

MATAPOLL.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Serie temática): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA.

"EL MATAPOLL".

JUAN E. PRADES BEL.

MATAPOLL
Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel 


martes, 9 de octubre de 2012


BIBLIOGRAFÍA:
- ARASA I GIL, F. (1989): «L’Hostalot (La Vilanova d’Alcolea, Castelló). Una posible estación de la Via Augusta», XIX CNA, Zaragoza, pp. 769-778.
- ARASA I GIL, F. (1994): «Un nuevo miliario de Caracalla encontrado en la Vía Augusta (Vilanova d’Alcolea, Castellón)», Zephirus, XLVI, Salamanca, pp. 243-251.
- ARASA I GIL, F. (2006): «El trazado de la Vía Augusta en tierras Valencianas», Catastros, Hábitats y vía romana. Paisajes Históricos de Europa (Proyecto Interreg 3C Vistoria), E. García Prósper et alii (Eds.), Valencia, pp. 93-130.
- ARASA, F. y ROSSELLÓ, V. (1995): Les vies romanes del territori valencià, València.
- ARIAS BONET, GONZALO (1987): «Repertorio de caminos de la Hispania romana». Gonzalo Arias, La Línea de la Concepción. 
- CASTELLVI, G. et alii (1997): Voies romaines du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta, Documents d’Archéologie Française, 61, Paris.
- ESTEVE GÁLVEZ, F. (1992): «La via romana per les Coves de Vinromà i Vilanova d’Alcolea (Castelló)», Serie de Trabajos Varios del SIP, 89, Valencia, pp. 597-618.
- ESTEVE GÁLVEZ, F. (2003): La via romana de Dertosa a Saguntum, Castelló.- GARCÍA MERCADAL, J. (1952-1962): Viajes de extranjeros por España y Portugal, Madrid.
- MOROTE BARBERÁ, J. G. (2002): La vía Augusta y otras calzadas en la comunidad Valenciana, 2 vols., Serie Arqueológica, 19, Real Academia de Cultura Valenciana, Valencia. - PALOMERO PLAZA, S. (1987): «Las vías romanas en la provincia de Cuenca». Diputación de Cuenca, Cuenca.  
- PÉREZ RODRÍGUEZ-ARAGÓN, F. (1999): «La tumba femenina germano-oriental del yacimiento de L’Hostalot (La Vilanova d’Alcolea, Castellón)», XXIV CNA, 4, Murcia, pp. 581- 585.
- RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (1999): «El uso de la moneda en la vía Augusta: el tramo Saguntum-Intibili», Rutas, ciudades y moneda en Hispania, R. M. S. Centeno, M. P. García-
Bellido y G. Mora (coords.), Anejos de AEspA, XX, Madrid, pp. 259-268.
- ROLDÁN HERVÁS, J. M. (1975): Itineraria Hispana. Fuentes antiguas para el estudio de las vías romanas en la Península Ibérica, Valladolid-Granada.
- SENENT IBÁÑEZ, J. J. (1923): «Del riu Cènia al Millars.- La Via Romana», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, Barcelona, pp. 723-724.
- ULLOA, P. y GRANGEL, E. (1996): «Ildum. Mansio romana junto a la vía Augusta (la Vilanova d’Alcolea, Castellón)», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 17, Castellón, pp. 349-365.

BIBLIOGRAFÍA
- ARASA I GIL, F. (1989): «L’Hostalot (La Vilanova d’Alcolea, Castelló). Una posible estación de la Via Augusta», XIX CNA, Zaragoza, pp. 769-778.
- ARASA I GIL, F. (1994): «Un nuevo miliario de Caracalla encontrado en la Vía Augusta (Vilanova d’Alcolea, Castellón)», Zephirus, XLVI, Salamanca, pp. 243-251.
- ARASA I GIL, F. (2006): «El trazado de la Vía Augusta en tierras Valencianas», Catastros, Hábitats y vía romana. Paisajes Históricos de Europa (Proyecto Interreg 3C Vistoria), E. García Prósper et alii (Eds.), Valencia, pp. 93-130.
- ARASA, F. y ROSSELLÓ, V. (1995): Les vies romanes del territori valencià, València.
- BUSANA, M. S. (2002): Architetture rurali nella Venetia romana, Roma.
- CASTELLVI, G. et alii (1997): Voies romaines du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta, Documents d’Archéologie Française, 61, Paris.
- CORSI, C. (2000): Le Strutture di Servizio del Cursus Publicus in Italia. Ricerche Topografi che ed Evidenze Archeologique, BAR IS, 875, Oxford.
- CHEVALIER, R. (1997): Les voies romaines, Paris.
- ESTEVE GÁLVEZ, F. (1992): «La via romana per les Coves de Vinromà i Vilanova d’Alcolea (Castelló)», Serie de Trabajos Varios del SIP, 89, Valencia, pp. 597-618.
- ESTEVE GÁLVEZ, F. (2003): La via romana de Dertosa a Saguntum, Castelló.
-GARCÍA MERCADAL, J. (1952-1962): Viajes de extranjeros por España y Portugal, Madrid.
- LEVEAU, Ph.; SILLIÈRES, P. y VALLAT, J.-P. (1993): Campagnes de la Méditerranée romaine, Paris.
- MEZZOLANI, A. (1999): «Appunti sulle mansiones in base ai dati archeologici», Tecnica stradale romana, L. y S. Quilici (Eds.), Roma, pp. 105-113.
- MOROTE BARBERÁ, J. G. (2002): La vía Augusta y otras calzadas en la comunidad Valenciana, 2 vols., Serie Arqueológica, 19, Real Academia de Cultura Valenciana, Valencia.
- PÉREZ RODRÍGUEZ-ARAGÓN, F. (1999): «La tumba femenina germano-oriental del yacimiento de L’Hostalot (La Vilanova d’Alcolea, Castellón)», XXIV CNA, 4, Murcia, pp. 581- 585.
- RIPOLLÈS ALEGRE, P. P. (1999): «El uso de la moneda en la vía Augusta: el tramo Saguntum-Intibili», Rutas, ciudades y moneda en Hispania, R. M. S. Centeno, M. P. García-
Bellido y G. Mora (coords.), Anejos de AEspA, XX, Madrid, pp. 259-268.
- ROLDÁN HERVÁS, J. M. (1975): Itineraria Hispana. Fuentes antiguas para el estudio de las vías romanas en la Península Ibérica, Valladolid-Granada.
- SENENT IBÁÑEZ, J. J. (1923): «Del riu Cènia al Millars.- La Via Romana», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, Barcelona, pp. 723-724.
- ULLOA, P. y GRANGEL, E. (1996): «Ildum. Mansio romana junto a la vía Augusta (la Vilanova d’Alcolea, Castellón)», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 17, Castellón, pp. 349-365.
- WALTHER, C. (2001): Das römische Nachrichten und Transportsystems cursus publicus in der frühen Kaiserzeit, Stuttgart

lunes, 8 de octubre de 2012

LLAVADORS DE L'ASSUT

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Serie temática): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"ELS LLAVADORS DE L'ASSUT".

JUAN E. PRADES BEL

LLAVADORS DE L'ASSUT
Imágenes: ©juanemiliopradesbel




BIBLIOGRAFÍA:
- DOMINGO GÓMEZ OREA (1992): "Planificación rural". Editorial Agrícola Española, SA;
Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación. Madrid, 396 pp.
- JOAN FELIU FRANCH (2002): "Conservar el devenir: en torno al patrimonio cultural
valenciano·. Publicaciones de la Universitat Jaime I, Castellón. 152 pp.
- MATEU, J.(1989): “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.Universitat de València, Universitat d’Alacant.
- BENEDITO NUEZ, Josep (2000): "Arquitectura rural tradicional en la Plana Alta y Baixa de Castellón". José Benedito Nuez. A.CO.PA.H.: Asociación para la Conservación del Patrimonio Histórico. Nº. 8 (Novie 2000); p. 59-64.
- BARREDA TRAVER, Joaquim (2004): "Molins fariners hidràulics a Vilanova d'Alcolea: història, indústria i tecnologia" . Joaquim Barreda Traver, Magí Espinach i Briansó. -- Castelló: Diputació, Servei de Publicacions, 2004. 191 p.: il. ; (Universitària. Geografia i història) ISBN 84-96372-05-7
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2003): "Els molins hidràulics fariners d'Albocàsser" . Benjamí Barberà i Miralles, Joaquim Roca i Albalat. Centro de Estudios del Maestrazgo. N. 69 (2003), p. 39-56.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (1999): "Los molinos harineros hidráulicos en la cuenca del "Riu de les Coves" (Castellón)". Benjamí Barberà i Miralles. Molinum: Boletín de la Asociación para la Conservación y Estudio de los Molinos (A.C.E.M.). Año 2, nº. 5 (1999); p. 8-11.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2000/01): "El fre". Benjamí Barberà i Miralles.
El Rodet: Revista del Patrimoni Hidràulic Valencià. Nº. 3 (2000/01); p. 19-21.
- ARAZO, Maria Angeles (1995) : "Arquitectura popular valenciana". Texto de Mª Angeles Arazo; fotos de Francesc Jarque. Valencia: Diputación Provincial, 1995 ISBN 84-7795-979-X
- ANABITARTE URRUTIA, Olga (1980):" Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales". Olga Anabitarte Urrutia, Mª Pía Timón Tiemblo.
Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nº. 17 (mar. 1980); p. 7-8.
- CARO BAROJA, Julio (1954 ) : "Norias, azudas, aceñas ". Julio Caro Baroja. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Tomo X, 1954, p. 29-160.
- JULIÁN FERRANDO, Amparo (2003): "Els masos del terme de les Coves: la Mosquera ". Amparo Julián Ferrando. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 70 (jul.-dic. 2003), p. 14-32
- SIMÓ CASTILLO, Juan B. (2000): "Congreso internacional de la piedra en seco. Peñíscola, 2000 ". Juan B. Simó Castillo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 64 (2000); p. 51-54.


domingo, 7 de octubre de 2012

IMÁGENES AGRORURALES.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Serie temática): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA:

"CASETA DE CAMP, CASETA DE LA SENIA".

JUAN E. PRADES BEL

CASETA DE LLAURANÇA DE SENIA

 ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

 ©juanemiliopradesbel
BIBLIOGRAFÍA:
- DOMINGO GÓMEZ OREA (1992): "Planificación rural". Editorial Agrícola Española, SA;
Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación. Madrid, 396 pp.
- JUAN FRANCISCO OJEDA RIVERA (2004): “El paisaje –como patrimonio– factor de desarrollo de las áreas de montaña”, en Boletín Asociación de Geógrafos Españoles, 38, pp. 273-278.
- JOAN FELIU FRANCH (2002): "Conservar el devenir: en torno al patrimonio cultural
valenciano·. Publicaciones de la Universitat Jaime I, Castellón. 152 pp.
- SELMA CASTELL, S.; LLORÍA ADANERO, R. Y SORIANO MARTÍ, J. (1999): “El sistema de poblament de la Vall de Catí. Una aproximació geohistòrica”, en Boletín del Centro
de Estudios del Maestrazgo, año XVI, nº 61, pp. 13-32.
- JAVIER SORIANO MARTÍ (2002): "Aprovechamientos históricos y situación actual del
bosque en Castelló". Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana; Bancaixa,
Fundació Caixa Castelló. Valencia, 838 pp.
- MATEU, J.(1989): “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.Universitat de València, Universitat d’Alacant.
- BOLUFER I MARQUÉS, Joaquim (2003): "Els molins de vent fariners de les terres del Maestrat ". Joaquim Bolufer Marqués, Agustí Ribera Gomes. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 69 (2003), p. 57-69.
- BENEDITO NUEZ, Josep (2000): "Arquitectura rural tradicional en la Plana Alta y Baixa de Castellón". José Benedito Nuez. A.CO.PA.H.: Asociación para la Conservación del Patrimonio Histórico. Nº. 8 (Novie 2000); p. 59-64.
- BARREDA TRAVER, Joaquim (2004): "Molins fariners hidràulics a Vilanova d'Alcolea: història, indústria i tecnologia" . Joaquim Barreda Traver, Magí Espinach i Briansó. -- Castelló: Diputació, Servei de Publicacions, 2004. 191 p.: il. ; (Universitària. Geografia i història) ISBN 84-96372-05-7
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2003): "Els molins hidràulics fariners d'Albocàsser" . Benjamí Barberà i Miralles, Joaquim Roca i Albalat. Centro de Estudios del Maestrazgo. N. 69 (2003), p. 39-56.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (1999): "Los molinos harineros hidráulicos en la cuenca del "Riu de les Coves" (Castellón)". Benjamí Barberà i Miralles. Molinum: Boletín de la Asociación para la Conservación y Estudio de los Molinos (A.C.E.M.). Año 2, nº. 5 (1999); p. 8-11.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2000/01): "El fre". Benjamí Barberà i Miralles.
El Rodet: Revista del Patrimoni Hidràulic Valencià. Nº. 3 (2000/01); p. 19-21.
- ARAZO, Maria Angeles (1995) : "Arquitectura popular valenciana". Texto de Mª Angeles Arazo; fotos de Francesc Jarque. Valencia: Diputación Provincial, 1995 ISBN 84-7795-979-X
- ANABITARTE URRUTIA, Olga (1980):" Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales". Olga Anabitarte Urrutia, Mª Pía Timón Tiemblo.
Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nº. 17 (mar. 1980); p. 7-8.
- AMADES, Joan (1982 ) : "Art popular: la casa ". Joan Amades; presentación de Llorenç Prats. Palma de Mallorca; Barcelona: José J. de Olañeta, Editor, 1982. VIII, 128 p.: il. (Arxiu de tradicions Populars; 37) Reprod. facs. de la ed. de: Barcelona: 1938 .
- ALLEPUZ MARZÀ, Xavier (2007) : "El paisatge de la ramaderia a Vilafamés: inventari d'arquitectures". Xavier Allepuz Marzà... [et al.]. [Castelló]: Comissió organitzadora XII Jornades Culturales de la Plana d'Arc, D.L. 2007 ,116 p.: il. ; 24 cm. ISBN 978-84-690-8184-6
- CARO BAROJA, Julio (1954 ) : "Norias, azudas, aceñas ". Julio Caro Baroja. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Tomo X, 1954, p. 29-160.
- CARO BAROJA, Julio (1954 ) : "Sobre la historia de la noria de tiro ". Julio Caro Baroja. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Tomo X, 1954, p. 15-79.
- GARCÍA LISÓN, Miguel (1983): "Arquitectura popular: la vivienda rural temporera en las comarcas del Maestrat y les Terres de l'Ebre: "les pallisses" i "les casetes de volta" ". Miguel García Lisón y Arturo Zaragozá Catalán. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 1 (1983); p. 45-68.
- JULIÁN FERRANDO, Amparo (2003): "Els masos del terme de les Coves: la Mosquera ". Amparo Julián Ferrando. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 70 (jul.-dic. 2003), p. 14-32
- QUERALT TOMÁS, Mª Carme (1992): "Las barracas del Delta del Ebro. Un modelo de hábitat tradicional ". Mª Carme Queralt Tomás. Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nºs. 57-58 (1992); p. 10-15.
- SIMÓ CASTILLO, Juan B. (2000): "Congreso internacional de la piedra en seco. Peñíscola, 2000 ". Juan B. Simó Castillo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 64 (2000); p. 51-54.
- MESEGUER, V.(1985): "Los algibes rurales de Benicarló". Serie Notas Históricas de Benicarló. Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1985.
- MESEGUER, V.(1988): "
El Maestrazgo insólito". Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1988.
- MESEGUER, V.(1994): "
El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1994.
- MESEGUER, V. , J.BTA. SIMÓ.(1997): "El patrimonio etnológico de Canet lo Roig". Edit. Centro de Estudios del Maestrazgo, 1997.

- MESEGUER, V. (2000): "Paisajes, pueblos y gente del Maestrazgo". Editorial Antinea, Vinaròs, 2000.
- MESEGUER, V. , SIMÓ, JB.(2001):  "El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Centro de Estudios del Maestrat, 2001.
- MESEGUER, V.(2002): "Xert i la Barcella". Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.
- MESEGUER, V.(2004): "Oliveres, molins i oli de Canet". Centre d’Estudis del Maestrat, Benicarló, 2004.
- MESEGUER, V. (2006) : "Arquitectura popular de pedra seca al terme de Vinaròs". Serie Estudis d’Etnologia del Maestrat, nº 6. Edit. Centre d’Estudis del Maestrat, 2006.

CASETA TEMPORERA D'US AGRARI

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Serie temática): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"LA CASETA DE CAMP".

JUAN E. PRADES BEL.

CASETA DE LLAURANÇA
Imágenes: ©juanemiliopradesbel
 Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel
BIBLIOGRAFÍA:
- DOMINGO GÓMEZ OREA (1992): "Planificación rural". Editorial Agrícola Española, SA;
Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación. Madrid, 396 pp.
- JOAN FELIU FRANCH (2002): "Conservar el devenir: en torno al patrimonio cultural
valenciano·. Publicaciones de la Universitat Jaime I, Castellón. 152 pp.
- BENEDITO NUEZ, Josep (2000): "Arquitectura rural tradicional en la Plana Alta y Baixa de Castellón". José Benedito Nuez. A.CO.PA.H.: Asociación para la Conservación del Patrimonio Histórico. Nº. 8 (Novie 2000); p. 59-64.
- BARREDA TRAVER, Joaquim (2004): "Molins fariners hidràulics a Vilanova d'Alcolea: història, indústria i tecnologia" . Joaquim Barreda Traver, Magí Espinach i Briansó. -- Castelló: Diputació, Servei de Publicacions, 2004. 191 p.: il. ; (Universitària. Geografia i història) ISBN 84-96372-05-7
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2000/01): "El fre". Benjamí Barberà i Miralles.
El Rodet: Revista del Patrimoni Hidràulic Valencià. Nº. 3 (2000/01); p. 19-21.
- ARAZO, Maria Angeles (1995) : "Arquitectura popular valenciana". Texto de Mª Angeles Arazo; fotos de Francesc Jarque. Valencia: Diputación Provincial, 1995 ISBN 84-7795-979-X
- ANABITARTE URRUTIA, Olga (1980):" Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales". Olga Anabitarte Urrutia, Mª Pía Timón Tiemblo.
Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nº. 17 (mar. 1980); p. 7-8.
- AMADES, Joan (1982 ) : "Art popular: la casa ". Joan Amades; presentación de Llorenç Prats. Palma de Mallorca; Barcelona: José J. de Olañeta, Editor, 1982. VIII, 128 p.: il. (Arxiu de tradicions Populars; 37) Reprod. facs. de la ed. de: Barcelona: 1938 .
- GARCÍA LISÓN, Miguel (1983): "Arquitectura popular: la vivienda rural temporera en las comarcas del Maestrat y les Terres de l'Ebre: "les pallisses" i "les casetes de volta" ". Miguel García Lisón y Arturo Zaragozá Catalán. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 1 (1983); p. 45-68.
- JULIÁN FERRANDO, Amparo (2003): "Els masos del terme de les Coves: la Mosquera ". Amparo Julián Ferrando. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 70 (jul.-dic. 2003), p. 14-32
- QUERALT TOMÁS, Mª Carme (1992): "Las barracas del Delta del Ebro. Un modelo de hábitat tradicional ". Mª Carme Queralt Tomás. Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nºs. 57-58 (1992); p. 10-15.
- SIMÓ CASTILLO, Juan B. (2000): "Congreso internacional de la piedra en seco. Peñíscola, 2000 ". Juan B. Simó Castillo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 64 (2000); p. 51-54.
- MESEGUER, V.(1994): "El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1994.
- MESEGUER, V. , J.BTA. SIMÓ.(1997): "El patrimonio etnológico de Canet lo Roig". Edit. Centro de Estudios del Maestrazgo, 1997.

- MESEGUER, V. (2000): "Paisajes, pueblos y gente del Maestrazgo". Editorial Antinea, Vinaròs, 2000.
- MESEGUER, V. , SIMÓ, JB.(2001):  "El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Centro de Estudios del Maestrat, 2001.
- MESEGUER, V.(2002): "Xert i la Barcella". Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.
- MESEGUER, V. (2006) : "Arquitectura popular de pedra seca al terme de Vinaròs". Serie Estudis d’Etnologia del Maestrat, nº 6. Edit. Centre d’Estudis del Maestrat, 2006.

CASETA RURAL AGRARIA, AMB CUBERTA DE TEULA A UN AIGUA TRASERA.

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA
JUAN E. PRADES BEL
CASETA TÍPICA DE LLAURANÇA, AMB TEULADA D'UN AIGUA TRASERA
 Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel
BIBLIOGRAFÍA:
- DOMINGO GÓMEZ OREA (1992): "Planificación rural". Editorial Agrícola Española, SA;
Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación. Madrid, 396 pp.
- JOAN FELIU FRANCH (2002): "Conservar el devenir: en torno al patrimonio cultural
valenciano·. Publicaciones de la Universitat Jaime I, Castellón. 152 pp.
- BENEDITO NUEZ, Josep (2000): "Arquitectura rural tradicional en la Plana Alta y Baixa de Castellón". José Benedito Nuez. A.CO.PA.H.: Asociación para la Conservación del Patrimonio Histórico. Nº. 8 (Novie 2000); p. 59-64.
- BARREDA TRAVER, Joaquim (2004): "Molins fariners hidràulics a Vilanova d'Alcolea: història, indústria i tecnologia" . Joaquim Barreda Traver, Magí Espinach i Briansó. -- Castelló: Diputació, Servei de Publicacions, 2004. 191 p.: il. ; (Universitària. Geografia i història) ISBN 84-96372-05-7
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2000/01): "El fre". Benjamí Barberà i Miralles.
El Rodet: Revista del Patrimoni Hidràulic Valencià. Nº. 3 (2000/01); p. 19-21.
- ARAZO, Maria Angeles (1995) : "Arquitectura popular valenciana". Texto de Mª Angeles Arazo; fotos de Francesc Jarque. Valencia: Diputación Provincial, 1995 ISBN 84-7795-979-X
- ANABITARTE URRUTIA, Olga (1980):" Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales". Olga Anabitarte Urrutia, Mª Pía Timón Tiemblo.
Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nº. 17 (mar. 1980); p. 7-8.
- AMADES, Joan (1982 ) : "Art popular: la casa ". Joan Amades; presentación de Llorenç Prats. Palma de Mallorca; Barcelona: José J. de Olañeta, Editor, 1982. VIII, 128 p.: il. (Arxiu de tradicions Populars; 37) Reprod. facs. de la ed. de: Barcelona: 1938 .
- GARCÍA LISÓN, Miguel (1983): "Arquitectura popular: la vivienda rural temporera en las comarcas del Maestrat y les Terres de l'Ebre: "les pallisses" i "les casetes de volta" ". Miguel García Lisón y Arturo Zaragozá Catalán. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 1 (1983); p. 45-68.
- JULIÁN FERRANDO, Amparo (2003): "Els masos del terme de les Coves: la Mosquera ". Amparo Julián Ferrando. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 70 (jul.-dic. 2003), p. 14-32
- QUERALT TOMÁS, Mª Carme (1992): "Las barracas del Delta del Ebro. Un modelo de hábitat tradicional ". Mª Carme Queralt Tomás. Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nºs. 57-58 (1992); p. 10-15.
- SIMÓ CASTILLO, Juan B. (2000): "Congreso internacional de la piedra en seco. Peñíscola, 2000 ". Juan B. Simó Castillo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 64 (2000); p. 51-54.
- MESEGUER, V.(1994): "El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Caja Rural San Isidro de Benicarló, 1994.
- MESEGUER, V. , J.BTA. SIMÓ.(1997): "El patrimonio etnológico de Canet lo Roig". Edit. Centro de Estudios del Maestrazgo, 1997.

- MESEGUER, V. (2000): "Paisajes, pueblos y gente del Maestrazgo". Editorial Antinea, Vinaròs, 2000.
- MESEGUER, V. , SIMÓ, JB.(2001):  "El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Centro de Estudios del Maestrat, 2001.
- MESEGUER, V.(2002): "Xert i la Barcella". Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.
- MESEGUER, V. (2006) : "Arquitectura popular de pedra seca al terme de Vinaròs". Serie Estudis d’Etnologia del Maestrat, nº 6. Edit. Centre d’Estudis del Maestrat, 2006.

CASETA RURAL AGRARIA, AMB CUBERTA DE TEULA A UN AIGUA TRASERA

PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA
JUAN E. PRADES BEL

CASETA RURAL AGRARIA, AMB CUBERTA DE TEULA  A UN AIGUA TRASERA
Imágenes: ©juanemiliopradesbel
Imágenes: ©juanemiliopradesbel
JUAN EMILIO PRADES BEL

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

Imágenes: ©juanemiliopradesbel

OLIVES TRENCADES.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLON:

Por: JUAN EMILIO PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temáticas): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA

"LES OLIVES TRENCADES. L'ENCURTIT DE LES OLIVES. 
LA SABORITJA I LES OLIVES TRENCADES.
L'HERBA D'OLIVES".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

LES OLIVES TRENCADES (PREPARACIÓ):

(1)- Ingredients: Olives verdes recient cullides, aigua i a ser possible de cisterna, sal, brots de timó saboritja, fulles de garrofer ver o garrofer bort, i un ou cru.

(2)- Se tenen que partir les olives en un piló de fusta xafant-les amb una maceta y a ser possible (com era tradicional als masos) totes les eines que foren artesanes, i fetes amb fusta d'olivera per a que les olives no añoren la mare. Si no se tenen, utilitzar qualsevol altra eina, pero sense xafar o partir el piñol de l'oliva, ni desprendre la molla. Les olives les anirem xafant d'una en una, i les anirem tiran a dins d'un ribrell que aurem plenat amb aigua de la cisterna.

Imágenes: ©juanemiliopradesbel
(3)- Les olives les tenim que fer bones matan l'amargor sumerginles amb aigua clara i un polset de sal. Esta aigua de les olives l'anirem cambiant tres voltes al día durant tres a cinc dies, depent de lo veroses i fortes que estiguen les olives i el gust astec quens agrade. No tenen que quedar ni aiguades ni molles.

(4)- En estar bones a gust, els dedicarem l'última cambià d'aigua,i ens prepararem per ficar-les amb l'adob herbátic definitiu per a consumirles.
Imágenes: ©juanemiliopradesbel

(5)- Prepararem una salmorra amb aigua fresca de cisterna i sal que l'afegirem amb mesura óptima de la prova del ou. Eu farem en un ribrell amb l'aigua, i li anirem afegint la sal poc a poc, i remerejant per diluir-la, a dins l'igua soltarem un ou cru que se depositara al fons, tal com anem afegint la sal i vaja diluintse esta, l'ou comensara a surar , afegirem sal poc a poc i comprovant el nivell de flotació de l'ou, per a estar bona la salmorra amb la salubritat adecuá per a conservar les olives, l'ou te que estar a més de mitant, a ser possible deixar-lo que quasi flote dalt de tot en tres quarts de submersió, peró sense que emergixca en superficie, la salmorra en este punt de salobrositat está en optimes condicions per a poder conservar les olives per llarg temps. 
 
(6)- Tot seguit prepararem una enjarra de terrissa vidriada, este tipus d'envás era el tradicional als masos (denominada l'enjarra de les olives),  o uns pots de vidre com es més habitual utilitzar en l'actualitat, a dins de cada envás ficarem unes rametes de l'herba d'olives (la saboritja), unes fulletes de garrofer a ser possible bort, dos fulletes d'olivera, dos fulles de llimera (opcional: floracións de fonoll, pesteta, alls, timó, ....)  i omplirem eixos pots amb olives trencades, seguidament acabarem omplint els pots amb la salmorra de l'aigua amb la sal. Acabada la preparació alçarem les olives en un cuarto fosc i fresc per a un millor conservació d'este aliment rústic. Les olives trencades ja es poden consumir i menjar, peró estaran més bones en unes tres semanes.  
SABORITJA O AJEDREA.
Familia: Labiadas.
Nombre: Satureja montana.
Nombre común en catalán : Saboritja , sajolida , herba d'olives.
Nombre común en valenciano : Saboritja , timó bort de ficar olives, herba d'olives.
Nombre común en castellano: Ajedrea, hisopillo
Descripción: Arbusto aromático y pequeño, no leñoso, tallos pelosos o lampiños y hojas estrechas, lanceoladas. Flores blancas, rosas o violetas, en inflorescencias cerradas, con cáliz acampanado. Fruto alojado en el cáliz. Terrenos rocosos, yermos o herbosos. Origen y distribución por toda la región mediterránea. Floración: finales de primavera a finales de verano.
Planta muy aromática,  especialmente indicada en gastronomía, aromatiza y realza los sabores. Muy utilizada para aromatizar las olivas partidas y todo tipo de encurtidos.