GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....
Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.
(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).
(Proyecto): "FILOSOFIA Y ESENCIAS DE UNA VIDA TRANQUILA. PUEBLOS, NATURALEZA, HISTORIAS Y SILENCIOS DE PAZ".
(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA.
"LES OLIVES TRENCADES, CHAFADES O PARTIDES. L'ENCURTIT DE LES OLIVES. LA SABORITJA I LES OLIVES TRENCADES. L'HERBA DE LES OLIVES".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
LES OLIVES TRENCADES (PREPARACIÓ):
(1)- Ingredients: Olives verdes recient cullides, aigua i a ser possible de cisterna, sal, brots de timó, brots de saboritja, fulles de garrofer ver i de garrofer bort, i un ou cru.
(2)- Se tenen que partir les olives en un piló de fusta xafant-les amb una maceta i a ser possible (com era tradicional als masos) totes les eines que foren artesanes, i fetes amb fusta a ser possible d'olivera per a que les olives no añoren la mare. Si no se tenen, utilitzar qualsevol altra eina, pero sense xafar o partir el piñol de l'oliva, ni desprendre la molla. Les olives les anirem xafant d'una en una, i les anirem tiran a dins d'un ribrell que aurem plenat amb aigua de la cisterna.
 |
| Imágenes: ©juanemiliopradesbel |
(3)- Les olives trencades les tenim que fer bones matan l'amargor, es fa sumerginles amb aigua clara i un polset de sal. Esta aigua de les olives l'anirem cambiant dos o tres voltes al día durant tres a cinc dies, depent de lo veroses i fortes que estiguen les olives i el gust astec quens agrade. Les olives aniran cambiant de color, i no tenen que quedar ni aigüades ni molles.
(4)- En estar bones a gust, els dedicarem l'última cambià d'aigua,i ens prepararem per ficar-les amb l'adob herbátic definitiu per a consumirles.
 |
| Imágenes: ©juanemiliopradesbel |
(5)- Prepararem una salmorra amb aigua fresca de cisterna i sal que l'afegirem amb mesura óptima de la prova del ou. Eu farem en un ribrell amb l'aigua, i li anirem afegint la sal poc a poc, i remerejant per diluir-la, a dins l'igua soltarem un ou cru que se depositara al fons, tal com anem afegint la sal i vaja diluintse esta, l'ou comensara a surar , afegirem sal poc a poc i comprovant el nivell de flotació de l'ou, per a estar bona la salmorra amb la salubritat adecuá per a conservar les olives, l'ou te que estar a més de mitant, a ser possible deixar-lo que quasi flote dalt de tot en tres quarts de submersió, peró sense que emergixca en superficie, la salmorra en este punt de salobrositat está en optimes condicions per a poder conservar les olives per llarg temps.
(6)- Tot seguit prepararem una enjarra de terrissa vidriada, este tipus d'envás era el tradicional als masos (denominada l'enjarra de les olives), o uns pots de vidre com es més habitual utilitzar en l'actualitat, a dins de cada envás ficarem unes rametes de l'herba d'olives (la saboritja), unes fulletes de garrofer a ser possible bort, dos fulletes d'olivera, dos fulles de llimera (opcional: floracións de fonoll, pesteta, alls, timó, ....) i omplirem eixos pots amb olives trencades, seguidament acabarem omplint els pots amb la salmorra de l'aigua amb la sal. Acabada la preparació alçarem les olives en un cuarto fosc i fresc per a un millor conservació d'este aliment rústic. Les olives trencades ja es poden consumir i menjar, peró estaran més bones en unes tres semanes.
SABORITJA O AJEDREA.
Familia: Labiadas.
Nombre: Satureja montana.
Nombre común en catalán : Saboritja , sajolida, herba d'olives.
Nombre común en valenciano : Saboritja , timó bort de ficar olives, herba d'olives. 
Nombre común en castellano: Ajedrea.
- Descripción: Arbusto aromático y pequeño, no leñoso, tallos pelosos o lampiños y hojas estrechas, lanceoladas. Flores blancas, rosas o violetas, en inflorescencias cerradas, con cáliz acampanado. Fruto alojado en el cáliz. Terrenos rocosos, yermos o herbosos. Origen y distribución por toda la región mediterránea. - Floración: finales de primavera a finales de verano.
Planta muy aromática, especialmente indicada en gastronomía, aromatiza y realza los sabores. Muy utilizada para aromatizar las olivas partidas y todo tipo de encurtidos.
ADDENDA, ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:
ARCHIVO FOTO-IMAGEN:
Imágenes cedidas por J. E. Prades Bel.
 |
| Trencant olives. |
 |
Olives verdes.
|
 |
| Olives trencades. |
