Translate

Mostrando entradas con la etiqueta medio ambiente. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta medio ambiente. Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de marzo de 2019

CURSOS HIDRICOS Y RED FLUVIAL DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE VILANOVA D'ALCOLEA.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA O VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

"LOS CURSOS HIDRICOS Y LA RED FLUVIAL DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE VILANOVA D'ALCOLEA".


- La red fluvial del Municipio de Vilanova d'Alcolea, está formada por numerosos barrancos de carácter efímero con cuencas muy reducidas y escasa longitud, los cuales solamente llevan agua tras fuertes precipitaciones. Por lo tanto la circulación superficial de agua en el término municipal es muy escasa siendo claro el predominio del drenaje subterráneo.
- En la zona más septentrional del municipio, el plan entre Cuevas de Vinromá y Vilanova d'Alcolea y sus estribaciones montañosas, se drenan a través del barranco de Villanueva el cual aboca sus aguas en el barranco de San Miguel o de las Cuevas, que en las proximidades de la población de Cuevas, cambia de dirección hacia este, para desembocar en el mar a la altura de “Cap y Corb”.
Por otra parte, en la zona sur-oriental el drenaje superficial es recogido por los barrancos del Toll y La Rabosa los cuales a su vez drenan en dirección este hasta la Marjal de Torreblanca. A continuación se relacionan algunos de las ramblas y barrancos significativos en el municipio:
- Rambla del Cuartico: su curso coincide con la delimitación municipal sur, limitando con el término municipal de Benlloch.
- Barranco de Peñarroya, Barranco de las Vueltas: Marcan parte del linde municipal con Cuevas de Vinromá, en el norte del municipio.
- Rio Flaó; también llamado Barranco de los Passadors o ríu del Doll, según cartografías, discurre de norte a sur por la zona occidental del municipio, recogiendo el drenaje de algunos pequeños barrancos.
- Barranco de Peñarocha
- Barranco de Traver
- Barranco de Tornés
- Barranco del Manzano
- Barranco de la Carrasqueta
- Barranco del Balso
- Barranco de Puchorro
- Barranco del Pou Ensalsé
- Barranco dels Forcales
- Barranco del Mas de Borrás
- Barranco de Paunes
- Barranco del Pou de Barrera
- Barranco de Bellés
- Barranco de Pascualets
- Barranco Covantoll
- Barranco de la Font Roja
- Barranco de Calaf
- Barranco del Planiols
En cuanto a las fuentes, su caudal es también muy irregular dependiente directamente de las precipitaciones caídas en la zona. La bibliografía recoje la existencia de las siguientes:
- Font de la Vila (Situada aproximadamente 650 m. al oeste del casco urbano).
- Font de Calaf (Próxima al Cortijo del mismo nombre).
- Font de Puigpedró.
- Font de la Cova.
- Font de la Carrasqueta.
Fuente: Ayuntamiento de Vilanova d'Alcolea.

ADDENDA, ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

Ayuntamiento de Vilanova d'Alcolea.

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Imágenes fotográficas cedidas por J. E. Prades Bel.



lunes, 8 de octubre de 2012

LLAVADORS DE L'ASSUT

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"ELS LLAVADORS DE L'ASSUT".

JUAN E. PRADES BEL

LLAVADORS DE L'ASSUT
Imágenes: ©juanemiliopradesbel




BIBLIOGRAFÍA:
- DOMINGO GÓMEZ OREA (1992): "Planificación rural". Editorial Agrícola Española, SA;
Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación. Madrid, 396 pp.
- JOAN FELIU FRANCH (2002): "Conservar el devenir: en torno al patrimonio cultural
valenciano·. Publicaciones de la Universitat Jaime I, Castellón. 152 pp.
- MATEU, J.(1989): “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.Universitat de València, Universitat d’Alacant.
- BENEDITO NUEZ, Josep (2000): "Arquitectura rural tradicional en la Plana Alta y Baixa de Castellón". José Benedito Nuez. A.CO.PA.H.: Asociación para la Conservación del Patrimonio Histórico. Nº. 8 (Novie 2000); p. 59-64.
- BARREDA TRAVER, Joaquim (2004): "Molins fariners hidràulics a Vilanova d'Alcolea: història, indústria i tecnologia" . Joaquim Barreda Traver, Magí Espinach i Briansó. -- Castelló: Diputació, Servei de Publicacions, 2004. 191 p.: il. ; (Universitària. Geografia i història) ISBN 84-96372-05-7
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2003): "Els molins hidràulics fariners d'Albocàsser" . Benjamí Barberà i Miralles, Joaquim Roca i Albalat. Centro de Estudios del Maestrazgo. N. 69 (2003), p. 39-56.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (1999): "Los molinos harineros hidráulicos en la cuenca del "Riu de les Coves" (Castellón)". Benjamí Barberà i Miralles. Molinum: Boletín de la Asociación para la Conservación y Estudio de los Molinos (A.C.E.M.). Año 2, nº. 5 (1999); p. 8-11.
- BARBERÀ MIRALLES, Benjamí (2000/01): "El fre". Benjamí Barberà i Miralles.
El Rodet: Revista del Patrimoni Hidràulic Valencià. Nº. 3 (2000/01); p. 19-21.
- ARAZO, Maria Angeles (1995) : "Arquitectura popular valenciana". Texto de Mª Angeles Arazo; fotos de Francesc Jarque. Valencia: Diputación Provincial, 1995 ISBN 84-7795-979-X
- ANABITARTE URRUTIA, Olga (1980):" Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales". Olga Anabitarte Urrutia, Mª Pía Timón Tiemblo.
Narria: estudios de artes y costumbres populares. Nº. 17 (mar. 1980); p. 7-8.
- CARO BAROJA, Julio (1954 ) : "Norias, azudas, aceñas ". Julio Caro Baroja. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Tomo X, 1954, p. 29-160.
- JULIÁN FERRANDO, Amparo (2003): "Els masos del terme de les Coves: la Mosquera ". Amparo Julián Ferrando. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 70 (jul.-dic. 2003), p. 14-32
- SIMÓ CASTILLO, Juan B. (2000): "Congreso internacional de la piedra en seco. Peñíscola, 2000 ". Juan B. Simó Castillo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 64 (2000); p. 51-54.


jueves, 4 de octubre de 2012

CORRAL IMPERIAL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS PASTORILS DEL TERME DE VILANOVA D'ALCOLEA".

imágenes: JUAN EMILIO PRADES BEL.

















"EL CORRAL IMPERIAL".
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.
El corral Imperial va ser construit en la partida rural "El Tossal" al terme de Vilanova d'Alcolea, es un corral de planta quadrada, amb unes mides de 18x18 metres amb un total de 324 m2 de superficie construida. Va ser construit en el vessant arraserat de la part de llevant, al cap d'amunt del cim d'un tossalet que recau sobre el marge dret del riu Vilanova. El corral Imperial en l'actualitat esta abandonat i arruinat, amb algúns murs ensorrats parcialment, lo que esta més caigut es on existiren els llocs de pas, uns vans de pas que tenien tots llindars de fusta que s'han corcat. Tenia dos cuberts de cabironá construits en paral-lel amb sostre de vigamen de fusta separats per un mur mitjer, en la part central d'este mur es conserva intacte i en peu un arc de pedra que donava llum al cubert interior, es l'element mes resenyable de tota la construcció, els respiradors i llocs de güaita son espitlleres. Els murs estan coronats. Este corral va ser construit i reparat en varies fases que anaven ampliant el perimetre exterior. El corral a perviscut en ús al llarg dels segles XIX i XX. Al corral Imperial tan sols es pot accedir a peu, el accés es dificultos, es troba amagat tras la muntanya en mitx de la malea de malles de coscoll i argilagars. L'ubicació es just al fil de la serra mirant desde els llavadors de l'assut cap al llevant. Per a la visita al lloc, es deuen de pendre mesures de no entrar a l'interior, pel perill que pot comportar l'ensorrament de paraments, i per la vegetació puntxosa de malles, romigueres i sarses que cobreixen el terra.

- CAPITAL CULTURAL LEGADO: El medio rural es un capital cultural de incalculable valor, nos ofrece a las personas sensibles con arraigo cultural y al resto de la sociedad, referencias y valores que se muestran en el patrimonio heredado, este muestreo, si todavía se muestra un tanto visible, nos hace perceptible de su existencia, y nos muestra los pasos del camino de la historia.

- Todo individuo, es y hace sociedad, esta es la semilla del interior humano que germina en capital cultural, conteniendo en si, en múltiples tradiciones y saberes que provienen de los que nos han precedido, dejando una herencia para trasmitir, y con la que mantener al menos viva la identidad arraigada propia de los pueblos y de sus gentes.

- El legado agropecuario, rural e histórico, en todas sus variaciones es un capital cultural, así como también lo son, los productos locales, específicos de un lugar, de un territorio y de unas costumbres.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Fotografías cedidas por J. E. Prades Bel. 


BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

- PRADES BEL, J.E. (2010): “Els corrals antics i altres construccions pastorils del terme de Alcalá de Xivert, catalogació-inventari(III)". Revista Mainhardt nº68-desembre 2.010, págines 56-57.
- JOAN FELIU FRANCH (2002): "Conservar el devenir: en torno al patrimonio cultural valenciano". Publicaciones de la Universitat Jaime I, Castellón. 152 pp.
- DOMINGO GÓMEZ OREA (1992): "Planificación rural". Editorial Agrícola Española, SA; Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación. Madrid, 396 pp.
- JUAN FRANCISCO OJEDA RIVERA (2004): “El paisaje como patrimonio y factor de desarrollo de las áreas de montaña”, en Boletín Asociación de Geógrafos Españoles, 38, pp. 273-278.
- SELMA CASTELL, S.; LLORÍA ADANERO, R. Y SORIANO MARTÍ, J. (1999): “El sistema de poblament de la Vall de Catí. Una aproximació geohistòrica”, en Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, año XVI, nº 61, pp. 13-32.
- JAVIER SORIANO MARTÍ (2002): "Aprovechamientos históricos y situación actual del bosque en Castelló". Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana; Bancaixa, Fundació Caixa Castelló. Valencia, 838 pp.
- BENEDITO NUEZ, Josep (2000): "Arquitectura rural tradicional en la Plana Alta y Baixa de Castellón". José Benedito Nuez. A.CO.PA.H.: Asociación para la Conservación del Patrimonio Histórico. Nº. 8 (Novie 2000); p. 59-64.
- BARREDA TRAVER, Joaquim (2004): "Molins fariners hidràulics a Vilanova d'Alcolea: història, indústria i tecnologia" . Joaquim Barreda Traver, Magí Espinach i Briansó. -- Castelló: Diputació, Servei de Publicacions, 2004. 191 p.: il. ; (Universitària. Geografia i història) ISBN 84-96372-05-7
- ARAZO, Maria Angeles (1995) : "Arquitectura popular valenciana". Texto de Mª Angeles Arazo; fotos de Francesc Jarque. Valencia: Diputación Provincial, 1995. ISBN 84-7795-979-X
- ALLEPUZ MARZÀ, Xavier (2007) : "El paisatge de la ramaderia a Vilafamés: inventari d'arquitectures". Xavier Allepuz Marzà... [et al.]. [Castelló]: Comissió organitzadora XII Jornades Culturales de la Plana d'Arc, D.L. 2007 ,116 p.: il. ; 24 cm. ISBN 978-84-690-8184-6
- GARCÍA LISÓN, Miguel (1983): "Arquitectura popular: la vivienda rural temporera en las comarcas del Maestrat y les Terres de l'Ebre: "les pallisses" i "les casetes de volta" ". Miguel García Lisón y Arturo Zaragozá Catalán. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 1 (1983); p. 45-68.
- SIMÓ CASTILLO, Juan B. (2000): "Congreso internacional de la piedra en seco. Peñíscola, 2000 ". Juan B. Simó Castillo. Centro de Estudios del Maestrazgo. Nº. 64 (2000); p. 51-54.
- MESEGUER, V. , J.BTA. SIMÓ.(1997): "El patrimonio etnológico de Canet lo Roig". Edit. Centro de Estudios del Maestrazgo, 1997.
- MESEGUER, V. , SIMÓ, JB.(2001):  "El patrimonio etnológico agrario de Benicarló". Edit. Centro de Estudios del Maestrat, 2001.


viernes, 28 de septiembre de 2012

ÉPOCA OTOÑAL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"UNA MIRADA FOTOGRÁFICA AL OTOÑO".

 POR: JUAN E. PRADES BEL

VILANOVA D'ALCOLEA/VILLANUEVA DE ALCOLEA/2012







CARRASQUES I BELLOTES

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"CARRASQUES, FUSTA I BELLOTES".

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Fotografías cedidas por J. E. Prades Bel. 




martes, 25 de septiembre de 2012

FIGUERES I FIGUES

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"FIGUES I FIGUERES".


FIGUES I FIGUERES

martes, 18 de septiembre de 2012

CASETA DE VOLTA TABICADA

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"ARQUITECTURA RURAL: CASETA DE VOLTA TABICADA".

Les "casetes de camp" van lligades a les activitats en les explotacións agricoles, també sels anomena  "casetes temporeres" per que servien de alberg temporal als llauradors, la construcció estava supeditada a la distancia de la explotació agraria en relació a la vivenda habitual del llaurador, en explotacións de secá quant més allunt dels pobles mes necesari es feia construir i tenir una caseta temporera o un altre tipus de refugi. 

Era habitual que el llaurador feía nit al troscompartia l'espai interior amb l'animal de tir i amb els apers hasbituals de la faena. A la part exterior de la caseta es plataven arbres o parres per a un sombratge natural, que va evolucionar en les construccions del tipics porches amb les viges encastades en el mur frontal (frontis) que donen el sombraje tan típic i tradicional dels porxes.



lunes, 17 de septiembre de 2012

CODONYS I CODONYERS

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, FOLCLORE, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "Crónicas históricas"; "Recordar también es vivir"; "Historias del Mar"; “Espigolant cultura: taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Proyecto): DATOS PARA LA HISTORIA DEL MUNICIPIO DE VILANOVA D'ALCOLEA = VILLANUEVA DE ALCOLEA (CASTELLÓN).

(Proyecto): PATRIMONIO HISTÓRICO, ETNOLÓGICO, ETNOGRÁFICO, RURAL, NATURAL Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA: 

"CULTIUS: CODONYERS Y CODONYS"


JUAN EMILIO PRADES BEL
GENT, COSTUMS, TRADICIÓNS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TERRES CASTELLONENQUES:
LA COCA DE CODONY'S
Escriu: JUAN E. PRADES BEL
- Ingredients, cal preparar: un got d'oli d'oliva verge cru, dos gots d'aigua tèbia, una miqueta de sal, llevat (llevadura de panader), farina la que atmetixca, 4 codonys y sucre abundant, per a la molla ens faran falta més farina i oli d'oliva verge cru.
- Estris: un ribrell, bol, o safa de pastar, un drap gros per a tapar la pasta mentre fermente, una llanda de baranes de les del forn.
- L'elaboració i pasos per a fer una “coca de codony's”: en un ribrell, desfarem el llevat en l'aigua tèbia, i afegirem el got de l'oli i la sal, tot seguit aniem afegint la farina “a poc a poc”, i anirem pastant sense parar fins a obtenir una massa homogénea que no s'enganxi als dits però que estigui esponjosa. Cobrirem amb un drap de cuina net i deixarem reposar la pasta fins que al apretar (prémer) amb el dit recuperi la forma original (costa de pujar més o menys una hora).
- Mentre puja la masa anirem pelant els codonys i els tallarem de forma fina i igualada, i untarem la "llanda de baranes" amb oli, posarem la massa ja fermentada en el centre i l'anirem estirant cap als costats, de manera que quede uniforme per tota la llanda, després caldrá fer la “molla” per a lo qual espolsarem farina per damunt de la masa, i amb el setrill ruixarem la farina seca amb un poc d'oli d'oliva verge, tot seguit posarem els talls de codony per damunt de la massa. Endolcirem escampant per damunt la coca una bona quantitat de sucre cal ser generos que no “dolga”, a continuació portarem la llanda a courela al forn, el temps de cocció sol ser d'uns ¾ d'hora aproximadament.

ADDENDA: ADICIONES Y COMPLEMENTOS SOBRE LAS TEMÁTICAS Y MOTIVOS REFERIDOS EN EL ARTÍCULO. (POR JUAN EMILIO PRADES):

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA Y FUENTES DOCUMENTALES:

ARCHIVO FOTO-IMAGEN: 

Fotografías cedidas por J. E. Prades Bel. 



EL RAIM I LA VINYA.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temáticas): PATRIMONIO ETNOLÓGICO AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA (CASTELLÓN).

"PATRIMONIO AGRARIO, CULTIVOS AGRARIOS: LA VIÑA I EL RAIM".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

INTRODUCCIÓN: El medio rural es un capital cultural de incalculable valor, nos ofrece a las personas sensibles con arraigo cultural y al resto de la sociedad, referencias y valores que se muestran en el patrimonio heredado, este muestreo si todavía se muestra un tanto visible, hace perceptible de su existencia y nos muestra los pasos del camino de la historia.

Todo individuo es y hace sociedad, esta es la semilla del interior humano que germina en capital cultural, conteniendo en si múltiples tradiciones y saberes que provienen de los que nos han precedido, dejando una herencia para trasmitir, y con la que mantener al menos viva la identidad arraigada propia de los pueblos y de sus gentes.
 El legado agrícola en todas sus variaciones es un capital cultural, así como también lo son los productos locales, específicos de un lugar, de un territorio y de unas costumbres.


ARCHIVO FOTO-IMAGEN: "LA VINYA I EL RAIM".