SERBAL.

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLON:

Por: JUAN EMILIO PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

PATRIMONIO ETNOLÓGICO Y AGRARIO DE VILANOVA D'ALCOLEA

"LES SERVERES I EL SERBAL".

SERVERA f. Arbre que fa les serves (St. Feliu de C., Solsona, Segarra, Penedès, Anoia, Camp de Tarr., Priorat, Terra Alta, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Mall.); cast. serbal. Seruera: Sorba, Sorbum, Esteve Eleg. Un llit de camp de ceruera usat, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc). V. server.

Servera: llin. existent a Manlleu, Barc., Dénia, Ondara, Vall de Gallinera, Mall., Men., etc. Son Servera: poble situat entre Manacor i Artà (Mall.).

Fonética: səɾβéɾə (or.); seɾvéɾa, seɾβéɾa (val.); səɾvéɾə (Camp de Tarr., mall., men.).

Etimología: derivat de serva. El cognom Servera pot esser una variant merament ortogràfica de Cervera, però també pot representar un origen diferent: Cervera derivat de cervus, i Servera de serva.

Diccionari català-valencià-balear(DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.